Bon Nadal!!

Molt bona tarda!

Avui acabem oficialment les classes del primer semestre, i m'agradaria concloure aquesta etapa fent arribar les gràcies a tots els meus companys i professors que durant aquest primer semestre m'han fet veure que realment he fet una bona tria escollint estudiar aquesta carrera.

Durant aquests mesos he gaudit moltíssim de totes les coses que hem anat aprenent, de totes les exposicions dels meus companys i us desitjo a tots unes molt bones festes i sobretot una molt bona entrada d'any!

Avui també és el dia que entreguem el nostre DPA, encara que com he disfrutat molt realitzant aquesta pàgina crec que continuaré creant entrades que és una bona forma per compartir les meves experiències amb els meus amics!

Per acabar us deixo la pel·lícula de la educació prohibida, on podem veure com diferents escoles apliquen totes les metodologies que hem aprés a la classe de història.

Fins molt aviat!!

El viatje de Maria

Bona nit!

Avui vull compartir amb vosaltres un documental molt bonic que ens acosta a la realitat que viuen les persones amb autisme i llurs famílies.

El viatje de Maria pretén arribar al públic general i llençar un missatge optimista per als pares i familiars de persones amb autisme; una petita excursió al mon interior d'una adolescent amb autisme, que neix del recorregut d'uns pares que veuen com la seva filla es comporta d'una manera especial fins a arribar a confirmar el diagnòstic: autisme.

Espero que us agradi!

"De Óxido y Hueso"

Aquesta setmana una amiga em va convidar a veure la pel·lícula francesa "De óxido y hueso" del director Jacques Audiard qui també va dirigir la magnífica pel·licula "Un profeta".

Em va agradar moltíssim i us animo a veure-la. Es d'aquelles pel·lícules que deixen un rere fons, d'aquelles que encara hi penses malgrat fa hores que has deixat la gran pantalla.

Un pel·lícula que emociona, sobretot per la capacitat de superació de Stéphanie, encarnada en Marion Cotillard que fa un paper impressionant.

Vaig sortir contagiada d'aquest esperit de superació, esperit que m'ajuda a acabar aquesta última setmana de presentació de treballs!

Molta sort a tothom!

Pensant en els altres

Aquest emotiu documental ens apropa a la realitat d'una classe molt especial a una escola japonesa. És la classe de 4rt A on nens entre 9 i 10 anys, gràcies al seu tutor Toshiro Kanamori, aprendran el que és més important a la vida: ser feliç.

Des d'un bon principi en Sr. Kanamori els hi diu als seus alumnes “Venim a l’escola per ser feliços i aprendre. Només tenim una vida, i l’hem d'aprofitar al màxim” .

En Toshiro Kanamori té 57 anys i més de 30 anys d'experiència com a mestre. Ens comenta que té la sensació que al món cada vegada es valora menys la vida, per això la feina més important d'un mestre és ensenyar a que la vida té un gran valor. Anima als nens a experimentar l’alegria de viure i els aconsella que han d'aprofitar amb alegria totes les oportunitats d'expressar la seva personalitat individual. Sobre aquest eix d'una clara influència humanista, el professor es guia a l’hora d'impartir el coneixement als seu alumnes, reivindicant el paper d'autor i creador del nen de la seva pròpia vida, i facilitant així un ambient lliure i creatiu. Demostra també una clara influència de Rousseau entenent al nen com un ésser amb capacitats i protagonista de la seva vida i adoptant un paper de mestre com a un acompanyant o guia.

Sr. Kanamori creu que la clau per ser feliç és aprendre a pensar en els altres de veritat, per això a la seva aula sempre s’incentiven activitats, com la llibreta dels pensaments, on poden escriure les coses més importants que pensen, per a que els nens tinguin l’oportunitat de sentir als seus companys, i sentir també l’empatia quan ells parlen dels seus propis sentiments.

D’aquesta manera es crea un clima de solidaritat i una relació entre ells de molta germanor que afavoreix l’aprenentatge col·laboratiu, on cada nen ha de formar els seus punts forts (creixent en la seva vessant individual) i els dels seus companys i amics (aprenent a viure en comunitat).

Un altre exemple de treball cooperatiu seria com estudien el cos humà. Els nens dibuixen en un paper a escala real la silueta de cadascun d'ells i després han d'omplir totes les parts del cos, sense deixar de banda els pensaments, que també tenen cabuda en aquest dibuix, reflectant un altre cop l’importància que tenen els sentiments dels nens per al mestre que mira al nen en la seva totalitat, tal i com fa el model humanístic, interessant-se per la seva manera de pensar, sentir, etc. Així com el model constructivista que es basa en la idea que el veritable coneixement de les coses s’obté a partir de la interacció de l’individu amb el mitjà, que s’aprèn fent com deia Dewey i el concepte d'educació integral que feia referència Pestalozzi (incloure ànima cos i intel·lecte a l’educació).

Retornant a la idea de col·laboració en grup dins del model constructivista, té un paper molt important alhora que es tracta d'una psicologia activa, involucrant als nens, interactuant i explorant entre ells mateixos. També és important el fet que permet al nen contrastar els nous coneixements obtinguts amb els anteriors de tal manera que reflexiona sobre el seu propi aprenentatge i on és ell mateix qui es proposa on vol arribar, passant de la zona de desenvolupament propera a treballar a la zona de desenvolupament potencial.

Pel que fa al mestre, ho podem relacionar també amb l’educació entesa per Dewey que dóna molta importància a la unió del individu i la societat entenent l’educació com a un procés social on preparar a l’infant per a la vida futura es preparar-li per a ell mateix, assumint un rol actiu del nen i el mestre d'acompanyament en la seva descoberta.

A aquesta classe es creen uns lligams molt forts que podem observar també en el moment de l’incident del raid. Durant moltes setmanes els nens han estat construint de forma autònoma un raid. El dia que per fi l’han de provar, un dels nens es castigat pel professor ja que ha estat enraonant tota l’estona sense facilitar el desenvolupament de la classe i es queda sense poder anar a l’activitat. Però els seus companys reaccionen i surten a defensar-ho amb una forta argumentació. Ens agradaria destacar el paper del mestre en aquesta situació on ens demostra la seva humilitat, reconeixent que ha sigut poc coherent castigant a en Yuto sense la pràctica del raid i li perdona el càstig. Ens fa una reflexió que els adults tenen molt a aprendre dels nens, ple de potencialitats, sense cap mala influència (naturalesa bona de l’infant) i ens diu  "m’han donat una gran lliçó de companyerisme".

Crec que aquest documental l’haurien de veure tots els futurs mestres ja que és un exemple de com adoptar les parts positives de les teories dels diversos pedagogs o models psicològics i és un exemple de la importància del tractament de les emocions a l’escola per afavorir una educació integral que potencia als infants a esdevenir éssers capaços, segurs, competents i feliços.

Sorra o roca?

Explica una bonica llegenda àrab que dos amics viatjaven pel desert quan van iniciar una agra discussió. Després d'una escalada de desagradables insults, un d'ells va acabar per donar a l'altre una forta bufetada.

El ofès, sense dir res, es va ajupir i va escriure amb els dits a la sorra "avui el meu millor amic m'ha donat una forta bufetada".

Van continuar el seu trajecte, i van arribar a un oasi on van decidir banyar-se. A causa de la forta calor, el jove que havia estat bufetejat va començar a marejar-se a l'aigua, amb el greu risc d'ofegar-se.

L'altre es va llançar a salvar-li i va evitar que perdés la vida. En recuperar-se, el jove va agafar una petita pedra afilada i va començar a gravar unes paraules en una enorme roca. En acabar, es podia llegir: "avui el meu millor amic m'ha salvat la vida".

Intrigat, el seu amic li va preguntar: - Per què quan et vaig fer mal vas escriure a la sorra i ara escrius en una roca?

Somrient, l'altre va respondre: - Quan un gran amic ens ofèn hem d'escriure l'ofensa a la sorra, on el vent de l'oblit i del perdó s'encarregaran d'esborrar-la i apagar-la. En canvi, quan un gran amic ens ajuda, cal gravar en la pedra de la memòria del cor, on cap vent de cap part del món podrà esborrar-ho.

És de sabis saber perdonar, i també ser honest amb nosaltres mateixos, perquè possiblement en tota traició trobarem part de responsabilitat en les nostres decisions i accions.

(ES, 15 desembre 2012)

Estrès infantil

Avui hem exposat el vídeo corresponent al treball d'identitat i territori. El nostre vídeo vol fer reflexionar als pares i adults en general sobre l'estrès infantil, malaltia cada vegada més comuna a la nostra societat.

Vam disfrutar molt amb la realització del vídeo, on el meu nebot Yago és el protagonista principal. Va ser molt divertit i tots vam disfrutar molt. Després a l'hora d'editar-ho ens vam trencar una mica el cap i moltes imatges es van quedar en el tinter, però el resultat m'agrada molt, sobretot l'última part del vídeo, on la música està perfectament adaptada al moment en que s'encèn la llum i quan mare i fill caminen pel carrer.

Espero que us agradi!!

Llegenda de les bruixes de Zugarramurdi

Zugarramurdi

Zugarramurdi és per a mi un dels llocs més bonics i amb més encant de la terra. Poble on va néixer el meu pare, tota la meva família esperem amb il·lusió qualsevol excusa per escapar-nos uns dies a aquest indret de pau i serenitat.

El professor Francesc Garreta ens va demanar que portéssim una llegenda propera a nosaltres, és per aixó que vull compartir amb vosaltres la història d'aquest lloc (semblant a moltes que van ocórrer en aquesta època), i com a causa de la ignorància i fals testimoni, es va poder arribar a aquesta massacre. 

A la vall de Baztan, al Nord de Navarra es troben les coves de Zugarramurdi, on es comenta que les bruixes de la zona es reunien i feien encanteris i embruixaments, els aquelarres.

A Europa, el culte a un déu banyut es remunta al segle V. Jano, la deïtat masculina amb banyes, simbolitza la virilitat, la força. Al País Basc, aquesta entitat pren el nom de Akerbeltz, un faune del qual es creia que vivia en alguna cova, sota terra, i al qual se li atribuïen propietats curatives contra la malaltia i influències benèfiques sobre els animals i ramats encomanats a la seva protecció. Per això, encara avui en dia es cria un boc negre en molts caseríos.

Akerbeltz era el faune a què adoraven les bruixes i bruixots en els "aquelarres", que tenien lloc normalment les nits dels divendres, en prats prop de coves, o en clarianes de boscos, a certa distància d'on visquessin, a on podien anar les bruixes a peu o "muntades sobre les seves escombres". La paraula akelarre procedeix del basc, de la unió de aker + larre, que literalment es traduiria com "prat del cabró" o del boc.

S'acusava les dones d'usar aquestes reunions com a provocació, d'invocar-hi al diable (el boc) per pactar amb ell,  de fer sacrificis o ritus malignes que causaven mal al poble... Encara que realment, a aquestes reunions no acudien estranys, de manera que això no són sinó hipòtesis fetes moltes vegades des de la por o el rebuig. Probablement el qual una sèrie de dones es reunissin pel seu compte no resultava normal en l'època i donava peu a rumors infundats, més encara si la reunió era a la nit. Sí que se sap que es reunien, que ballaven nues sota la lluna, que preparaven infusions amb herbes que elles mateixes solien recollir... poc per als càstigs que van patir moltes d'elles després.

També és possible que algunes de les coses amb què es van associar els aquelarres succeïssin d'alguna manera provocades per les pròpies supersticions de l'època. A més de la teoria de simples reunions de dones cansades de la rutina, també hi ha estudis que creuen que podrien ser una derivació dels ritus de la fertilitat propis de cultures més primitives, d'adoració a la Mare Terra o que associen els excessos que se'ls suposaven a aquestes reunions amb els quals es donaven també en les antigues celebracions en honor a Dionís, el déu del vi. Potser el fet que aquests dos últims tipus de celebracions incloguessin també als homes va ser el que va fer que no fossin perseguides i si ho fossin els aquelarres.

Amb l'arribada del cristianisme, la pràctica d'aquests ritus pagans es va considerar heretgia i va començar a ser perseguida. Això no seria una tasca fàcil, doncs calia eradicar creences instal·lades al poble des de la nit dels temps. L'autoritat eclesiàstica no va dubtar en fabricar rumors amb la finalitat de crear rebuig cap a les bruixes basques, i cobrint les seves pràctiques amb un mantell de por i sospita. Així, van alimentar la idea que els "aquelarres" eren bacanals on sacrificaven nens per després beure la seva sang, celebraven misses negres o elaboraven les seves pocions amb tot tipus d'ingredients repel·lents, excrements, aranyes i altres "delicatessen".

Malgrat tanta calúmnia, el puritanisme eclesiàstic de l'època seguia sense aconseguir els seus fins, així que va optar per utilitzar la seva arma més temuda i letal: el Tribunal del Sant Ofici.

La Santa Inquisició va intervenir i va desencadenar una psicosi diabòlica i eclesiàstica que va acabar amb la detenció de més de 300 persones acusades de sacrilegi. El judici es va perllongar des 1608-1610. L'inquisidor Juan de la Vall i Alvarado es va traslladar a la comarca navarresa per investigar "in situ" els supòsits actes d'heretgia que es produïen. Després de dos anys de procés dels responsables religiosos van portar a les flames, els dies 7 i 8 de desembre i davant més de 20.000 persones, a sis dels acusats. La resta dels empresonats van morir a la presó a causa de les epidèmies.

A dia d'avui el poble, conscient de la injustícia que es va dur a terme, intenta recuperar la saviesa d'aquestes bruixes i us convidu a que formeu part de l'akelarre que cada any es celebra durant les festes del poble al mes d'agost.

Descoberta de les RSS

L'altre dia a classe, Miquel Àngel ens va explicar com utilitzar el Google Reader i estar al dia de les notícies educatives mitjançant les RSS.

Al 1994-95 Internet aterra a Espanya, d'aquesta manera va néixer el concepte de poder consultar la informació electrònicament. L'usuari havia de connectar-se a les diferents webs per tal d'estar al dia però l'usuari no pot interactuar (època web 1.0) 

A partir de 2004-05 internet fa un gir (web 2.0), a partir d'aquest moment són les notícies les que arriben a l'usuari. Tot diari, revista, pàgina web ha de tenir una tecnologia RSS (Really Simple Syndication) per tal que l'usuari pugui subscriure's per rebre còmodament les notícies i així crear el seu propi PLE (Personal Learning Enviroment, entorn personal d'aprenentatge), és a dir, la seva pròpia identitat digital, organitzar-se el seu propi sistema d'informació.

Brossa i memòria

Avui us presento l'exposició del meu amic Tiago que tindrà lloc a la Casa Elizalde del 27 de novembre al 21 de desembre.

Objectes trobats als carrers de Barcelona que es relacionen component escultures, instal·lacions i vídeos que llancen una mirada cap a les relacions entre la brossa i la memòria. Obres que construeixen narratives contemporànies a través de les deixalles del passat recent.

Tota una exposició que convida a reflexionar i a meravellar-nos de la gràcia que té Tiago per convertir la brossa en memòria feta art.

Nina blanca o negra?

Aquest cap de setmana una amiga em va ensenyar el vídeo que ocupa l'entrada d'avui.

En els anys 40, en una Nord-Amèrica encara segregada, uns psicòlegs van dirigir un experiment amb nens de raça negra.

Volien mesurar l'impacte que va tenir el racisme en la imatge que els nens tenen de si mateixos.

Havien de triar entre un ninot negre i una nina blanca...

Més de 50 anys després, es torna a fer el test però, són els resultats són diferents?

És esgarrifós veure com els estereotips són molt difícils d'erradicar en una cultura i sobre tot, l'efecte que pot arribar a provocar el fet de ser diferent a la majoria, si es pot considerar que hi ha una majoria igual en tot (Elogi de la Feblesa, Alexandre Jollien).

Hem de prendre consciència de com l'entorn social en què els nens viuen està tenint un impacte sobre la imatge que tenen de si mateixos des de ben petits, una imatge d'ells que els deixa poques possibilitats d'afirmar en la vida.

Dites i cultura

A classe del professor Garreta estem analitzant l'estructura i l'importància dels contes. Una de les característiques és la presència de frases fetes. Aquestes frases estan lligades a un contexte i el nen és capaç d'entendre-les per aquest mateix contexte on apareix la dita, la qual també està lligada a una cultura i si l'extraiem d'aquesta pot perdre tota significació.

Aquesta reflexió m'ha fet pensar en una carta que vaig rebre fa poc quan el ministre d'educació Wert va dictaminar que l'educació hauria d'espanyolitzar els nens catalans:

"Llevo dos días en el intento de españolizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que sea soplar y hacer botellas esto... pero siempre tengo a alguien por aquí que me da un golpe de mano. 

Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas Sr. Ministro. Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollagu... bueno... de un corral de pollos..!! Sí si... usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia, reconozco que las piernas me hacen higo solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados de la seta Sr. Ministro. Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo, vamos... tocar el dos... para entendernos. Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel que nada.

Sabemos que les estamos chafando la guitarra... ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero le aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando. Hasta ahora nos lo hemos pasado de aquello más bien pero a decir verdad todo son ochos y nueves y cartas que no ligan... por lo tanto no vamos a perder más el tiempo Sr. Ministro. En España todo se está yendo a orrio y no nos quedaremos, preferimos escampar la niebla... Bueno... tengo que dejarle que son tres cuartos de diez, es tarde y quiere llover así que buen viento y barca nueva..."

Un catalán en proceso de españolización

;)

Estada a l'escola El Martinet

L'activitat per excelència de la SAE ha sigut l'estada de tot un dia en una escola. Jo he tingut la sort de poder   disfrutar de l'experiència a l'escola El Martinet, escola pública de nova creació situada a la població del Ripollet. 

Espai destinat a la lectura

Porto tot el cap de setmana intentant païr tan bona experiència, l'escola El Martinet no és una escola convencional, és una escola innovadora que concep que cada infant és portador d'unes potencialitats innates, cada un amb unes necessitats i un ritme de desenvolupament diferents que volen respectar.

No hi ha separació per edats, l'escola es divideix per petits (educació infantil) mitjans (1r a 3r de primària) i grans (4rt a 6è de primària).

Tonucci estaria content de veure que encara que són minoria, de mica en mica aquest tipus d'escoles  estan guanyant terreny.

No hi ha el concepte de mestre transmissor de coneixements, els alumnes, dins d'uns límits, escolleixen què volen aprendre oferint diferents espais, no aules, on es convida a la lectura, art, fusteria, escriptura, matemàtiques, cuina... i els mestres actuen com a guies, sempre atents a les seves necessitats i incentivant-los a assolir nous reptes.

Els nens parlen, caminen, riuen mentres fan les seves tasques, és bonic veure com s'ajuden entre ells i com sense la necessitat de cridar l'atenció tots els nens van acabant les seves tasques.

Material de fusteria

Material Montessori

L'escola dóna molta importància als diferents llenguatges, hi ha un taller de música amb diferents intruments com una bateria, piano, guitarra, també hi ha un taller d'art on realitzen llibretes, fan mitja, ganxet,... també tenen un espai pel cos on realitzen activitats de moviment i autoconeixement del cos,...

Els materials que utilitzen són prou simbòlics, no tenen llibres de texte, cada nen té una llibreta i els llapiços i el material divers ho administra l'escola. Al taller de matemàtiques els alumnes s'ajuden amb els materials de Montessori. Cadascú té una fitxa amb operacions a realitzar que van apuntant a la seva llibreta.


Estic contenta d'aquesta gran oportunitat de veure un altre metodologia tan diferent a l'escola tradicional, m'agradaria poder aprofundir una mica més i poder observar de prop aquesta nova manera de fer ja que em queden dubtes de l'efectivitat de tots els mètodes. Però d'una cosa estic segura, que aquesta pràctica afavoreix una intel·ligència generadora que potencia als infants a esdevenir éssers capaços, segurs, competents i feliços.

És una escola on els alumnes van contents a aprendre i on se'ls dota d'unes habilitats que els hi serveix per gaudir de l'aprenentatge que continuaran fent al llarg de la vida.

Escola Estel-Guinardó

Pati de l'escola

Dimarts vam tenir la sort de poder compartir la tarda amb en Jose Ramon, director de l'escola Estel-Guinardó.

Primerament, des de fóra de l'escola no ens adonavem del tresor que trobariem a l'interior, a dalt d'un carrer que fa pujada, l'escola Estel amb la seva entrada semblant a la d'una casa particular i amb un altre col·legi més gran tot just davant passa totalment desaperçabuda. Per contra, un cop que passem "el tunel" tal i com el va descriure Jose Ramon, arribem al veritable edifici i pati interior de l'escola. El primer que es respira en aquesta escola és traquilitat, caliu familiar i estima cap als nens.

Jose Ramon ens va convidar a seure en una classe i ens va explicar amb ajuda d'un power point els idearis de l'escola i les seves metodologies.

Els punts més forts d'aquesta escola són projectes innovadors com per exemple els grups unitaris a educació infantil i primers cursos de primària. Aquests grups unitaris consisteixen en fer classes barrejades de P3 P4 i P5 pels matins, afavorint així l'aprenentatge col·laboratiu entre els alumnes i fins i tot fan l'assignatura de plàstica P5, 1r i 2on de primària junts per així fer un pont entre l'escola infantil i la primària, afavorint que els nens s'acostumin als nous professors i noves aules.
En relació a infantil aquesta activitat és molt significativa sobretot per al primer trimestre de P3, ja que de cop es troben amb 25 nens nous i una sola mestre que moltes vegades no pot arribar a donar l'atenció que aquests nous alumnes necessiten. Realitzant aquesta activitat, es reparteixen 8 alumnes per classe, la mestra pot donar una millor cobertura i a més els nens es poden anar familiaritzant més ràpidament veient com s'ho passen de bé els seus companys més grans.
De tota manera, per les tardes fan classe per edats per afavorir un aprenentatge més centrat en el curriculum centrat a cada edat.
Un altre punt a destacar seria la participació de les families. Aquesta escola es va fundar per una cooperativa de pares al 1974 passant a pertànyer a l'escola pública al 1988. Degut a aquest inici, l'AMPA té un paper molt important i els pares s'impliquen molt en l'educació dels infants, fins i tot hi han dos mestres de l'antiga cooperativa contractats directament per l'AMPA símbol del valor que donen a la  formació dels seus fills que prefereixen estalviar-se l'inversió en llibres de text fent que els llibres passin d'un curs a un altre i decidir invertir en alló que consideren més important.

Mural pintat per pares i fills i
xarranca demanada a l'assamblea de delegats

Els pares participen als tallers de plàstica, fan bricolatge per tota l'escola tractant de soplir alló on l'administració pública no hi arriba, s'encarregen d'un taller d'hort i jardineria amb els alumnes de 3r i 4rt, taller de teatre,... fins i tot tenen dos dies per a dinar a l'escola (cuina pròpia i totalment transparent) junt amb els nens.
Un altre tret que m'agradaria destacar de tots els que ens va explicar el director, és l'organització d'una assamblea amb els delegats de cada clase on decideixen diferents temes que els hi interessen millorar a l'escola. Per exemple van demanar una xarranca i l'escola els hi va fer un retorn d'aquesta proposta concedint aquest espai. Considero que és una bona pràctica ja que fomenta el rol actiu de l'infant al mateix temps que se li fa veure alló que toca i alló que no.

Estel fet per alumnes, pares i mestres

L'Estel-Guinardó és una escola amb uns idearis molt clars, amb l'objectiu prioritari de fer ciutadans  per aixó fomenta que els seus alumnes estiguin en relació amb l'entorn realitzant excursions, colònies, reciclant,... també en relació amb el seu barri, les families, afavorint un àmbit de cooperació i respecte. Per exemple, l'escola deixa a lliure disposició el pati de l'escola per a celebrar festes d'aniversari amb l'unica condició que el nen ha de convidar a tots els seus companys de classe. És una mostra d'aprofitament de l'espai public afavorint un ambient familiar i de germanor.
Escoles públiques com l'Estel són exemples a seguir d'una bona pràctica i d'una lluita activa per assolir aquells idearis en que creiem que una escola de qualitat hauria de cimentar-se amb valors com la convivència i el respecte.

Taula rodona amb mestres novells

Ahir es va donar el tret de sortida a la setmana de la SAE, setmana que dedicarem a apropar-nos al sentit de ser mestres. 

Dilluns vam tenir la sort de poder escoltar l'experiència de quatre ex-alumnes que actualment ja estan treballant com a mestres i va ser tota una font d'energia i esperança per a tots nosaltres.

Tots quatre ens van explicar les seves pors i inquietuds a l'hora de fer de mestres per primera vegada i també   ens van fer arribar uns sabis consells que voldria compartir amb tots vosaltres.
Cadascun d'ells van parlar des de la seva experiència, per exemple la Maria ens va fer saber que els primers dies, davant de 25 nens estava molt nerviosa però d'en mica en mica se'n va sortir, sobretot pel recolçament que va trobar amb els altres professors que li escoltaven i compartien les seves estratègies i metodologies, només en 3-4 mesos es trobava molt més segura. Va resaltar molt la importància de l'equip de mestres per fer un treball amb xarxa amb els nens així com per resoldre els propis dubtes i inseguretats, com per exemple el dilema que va tenir quan va fer la primera avaluació als seus alumnes, valorant-los massa a l'alça.
M'he sentit reconfortada sabent que la por de saber si serè bon mestre o no, si seré capaç d'enfrontar-me a 25 nens amb ganes d'aprendre no és només cosa meva, que es cosa compartida per tots i que tots ens hi podem ensortir com hi va fer la Maria.
En Daniel ens va fer reflexionar sobre el privilegi que esdevé aquesta feina, feina destinada a treballar amb persones que necessita de molta generositat per part nostra però que a la vegada ens serà retornat per tres.
També ens va dir que és una feina molt absorvent, que n'hi han poc professors que hi passin "de puntetes" sinó ben el contrari, ens trobarem amb companys ben implicats, bons mestres dels que podrem continuar aprenent.
Així mateix ens va aconsellar que no hem de deixar de formar-nos ja no tan sols com a mestres sinó que hem d'estar al dia, hem de saber molt de tot, d'actualitat, de tot allò que ens envolta a la vida real, ja que els nens no parteixen de zero, escolten coses a casa i nosaltres hem de donar resposta a tot el que podem.
La Laura ens va donar un consell importantíssim, que tinguem tots els recursos ben organitzat des d'un principi, apunts, webs, tot ben organitzat per a poder utilitzar-los quan ens calgui. Ella, a diferència dels seus companys ha tingut dos anys d'experiència en dos escoles públiques i actualment es troba a l'atur.
La realitat a les seves escoles era ben diferent que les dels seus companys, molts nouvinguts, gitanos, molt absentisme,... Per ella va ser molt important comptar amb el claustre, encara que no coincidia gaire amb les seves idees, perquè ells tenien una cosa que a ella li mancava, experiència.
Ens ha fet reflexionar sobre la importància de treure el millor de cada un i això m'ha fet pensar en les dificultats que ens trobem nosaltres com estudiants a l'hora de fer treballs en equip i com ens dona bagatge per a treballar amb diferents persones i metodologies pròpies que tenim cadascun.
Per últim, en Jordi va fer una reflexió prou important i és que tal i com ens havia dit en Daniel ens cal formar-nos continuament ja que els nens viuen la seva realitat, no la nostra quan erem petits.
Hem de fer l'esforç de mirar amb els ulls dels nens, per exemple no podem deixar de banda les noves tecnologies ja que ocuparan una importantissima part de les seves vides.
Un altre consell molt important que ens ha donat és que hem de ser humils, ens hem d'adaptar al projecte del centre sense deixar de ser pro-actius, aportant idees dintre de l'ideari. Hem de ser honestos, ser reflexiu a l'hora d'aportar idees i ser molt generós, ajudar a tothom.
Aquesta xerrada m'ha donat molta empenta, portava uns dies una mica agobiada amb els treballs, amb la idea de si seré bona mestra al cap i a la fi, si no m'estaré equivocant.... escoltar a aquests companys, alguns que com jo van començar la carrera amb uns quants anyets a sobre, ha sigut una bafarada d'oxigen,  energies renovades per a lluitar per allò en que vull convertir-me, gràcies nois i..... vinga va!!

Propera estada a "El Martinet"

Fa uns dies Clara, la meva padrina de tercer, em va presentar la seva escola, El Martinet, on aquest dijous hi anirem plegades, quines ganes!!!
Per fer-me una idea de la línea d'aquest cole, la Clara em va preparar aquest cartell on podem veure les quatre bases del seu ideari:

· Treball cooperatiu
· Propostes, projectes, tallers
· Educació pública de qualitat
· Pedagogia activa

Estic molt contenta per aquesta oportunitat de poder conèixer de prop una escola com El Martinet, una escola diferent, basada en el treball cooperatiu i una pedagogia activa.
Estic segura que serà tota una experiència extraordinària!!

Conferència del Dr. Arcadi Oliveres

Fa uns dies vam tenir la sort de poder veure una conferència que va fer el Dr. Arcadi Oliveres a la nostra facultat fa gairabé un any. El tema de la conferència era Què podem fer per a una societat més justa, saludable i sostenible? 

Arcadi Oliveres, economista i president de l'Associació Justicia i Pau, és un ferm defensor dels drets humans i fidel lluitador vers les injustícies del món. Catedràtic de la UAB, col·labora constantment en diferents moviments socials fent arribar la seva veu i pensaments en nombroses conferències i publicacions.

M'agradaria poder compartir aquest vídeo amb tots vosaltres però no l'he trobat, així que us faré cinc cèntims del que ens va explicar.

Sr. Oliveres ens parla dels problemes actuals de la nostra societat amb les seves possibles solucions.

· La fam en el món. Us ho creieu o no, cada dia 80.000 persones moren per manca d'aliments, una es queda molt parada al sentir aquesta xifra i tenir preocupacions tan banals dia rera dia... 

De tota manera, ens diu que tal i com diu la ONU l'enviament d'aliments no és la solució ja que més val fer funcionar l'economia del territori i no arruinar pas al pagès local. Però l'ONU reitera que la fam el món es podria erradicar si hi hagués un bon repartiment de la terra, produïr allò que la població necessita (menys cafè i sucre i més arròs i blat), també seria necessari invertir diners en ganaderia i agricultura per dotar d'una bona infraestructura a tots. 

Tot això és podria fer, requereix uns diners considerables però alcançables però la trista realitat és que els governs prefereixen invertir en banca perquè són ells mateixos o amics.

· El problema de l'aigua. Mentres que a EEUU consumeixen 550l. per persona/dia  (Espanya 200 persona/dia), a l'Àfrica es consumeix 8l. per persona i dia. A més a més a d'aquest abisme, ens indica que un altre problema arrel de l'aigua és que a l'Àfrica són les nenes les encarregades d'anar a buscar l'aigua al pou,  

trigant dins i tot 6 hores per dia, afavorint d'aquesta manera a l'analfabetisme femení.

L'ONU troba la solució fent arribar l'aigua mitjançant canalitzacions, cost estimat 10.000 dolars, diners que també prefereixen invertir en banca.

(...)

No vull estendre'm més però considero que és una conferència molt interessant com tantes altres que podem trobar per internet i que us convido a visitar. Arcadi Oliveres ens apropa a una realitat difícil d'acceptar però tristament nostra i ens dona petits consells per aportar el nostre granet de sorra. 

Comentar-vos també que s'està començant a perfilar una pel·lícula sobre el nostre economista, us deixo la web per a que li feu un cop d'ull i que ens ajudi a prendre consciència del que ens envolta per ser més coherents amb els nostres actes

http://www.documentalarcadioliveres.org/

Introducció

Benvolguts al meu diari d'aprenentatge personal!! Sóc la Maria i aquest any comença la meva bucejada pel món de l'educació.

Actualment estic cursant primer del grau en Educació Primària i estic molt contenta de poder compartir amb tots vosaltres què estic aprenent des de l'assignatura de GiTiC i tota la carrera en general.

Espero que us agradi!