Ahir es va donar el tret de sortida a la setmana de la SAE, setmana que dedicarem a apropar-nos al sentit de ser mestres.
Dilluns vam tenir la sort de poder escoltar l'experiència de quatre ex-alumnes que actualment ja estan treballant com a mestres i va ser tota una font d'energia i esperança per a tots nosaltres.
Tots quatre ens van explicar les seves pors i inquietuds a l'hora de fer de mestres per primera vegada i també ens van fer arribar uns sabis consells que voldria compartir amb tots vosaltres.
Cadascun d'ells van parlar des de la seva experiència, per exemple la Maria ens va fer saber que els primers dies, davant de 25 nens estava molt nerviosa però d'en mica en mica se'n va sortir, sobretot pel recolçament que va trobar amb els altres professors que li escoltaven i compartien les seves estratègies i metodologies, només en 3-4 mesos es trobava molt més segura. Va resaltar molt la importància de l'equip de mestres per fer un treball amb xarxa amb els nens així com per resoldre els propis dubtes i inseguretats, com per exemple el dilema que va tenir quan va fer la primera avaluació als seus alumnes, valorant-los massa a l'alça.
M'he sentit reconfortada sabent que la por de saber si serè bon mestre o no, si seré capaç d'enfrontar-me a 25 nens amb ganes d'aprendre no és només cosa meva, que es cosa compartida per tots i que tots ens hi podem ensortir com hi va fer la Maria.
En Daniel ens va fer reflexionar sobre el privilegi que esdevé aquesta feina, feina destinada a treballar amb persones que necessita de molta generositat per part nostra però que a la vegada ens serà retornat per tres.
També ens va dir que és una feina molt absorvent, que n'hi han poc professors que hi passin "de puntetes" sinó ben el contrari, ens trobarem amb companys ben implicats, bons mestres dels que podrem continuar aprenent.
Així mateix ens va aconsellar que no hem de deixar de formar-nos ja no tan sols com a mestres sinó que hem d'estar al dia, hem de saber molt de tot, d'actualitat, de tot allò que ens envolta a la vida real, ja que els nens no parteixen de zero, escolten coses a casa i nosaltres hem de donar resposta a tot el que podem.
La Laura ens va donar un consell importantíssim, que tinguem tots els recursos ben organitzat des d'un principi, apunts, webs, tot ben organitzat per a poder utilitzar-los quan ens calgui. Ella, a diferència dels seus companys ha tingut dos anys d'experiència en dos escoles públiques i actualment es troba a l'atur.
La realitat a les seves escoles era ben diferent que les dels seus companys, molts nouvinguts, gitanos, molt absentisme,... Per ella va ser molt important comptar amb el claustre, encara que no coincidia gaire amb les seves idees, perquè ells tenien una cosa que a ella li mancava, experiència.
Ens ha fet reflexionar sobre la importància de treure el millor de cada un i això m'ha fet pensar en les dificultats que ens trobem nosaltres com estudiants a l'hora de fer treballs en equip i com ens dona bagatge per a treballar amb diferents persones i metodologies pròpies que tenim cadascun.
Per últim, en Jordi va fer una reflexió prou important i és que tal i com ens havia dit en Daniel ens cal formar-nos continuament ja que els nens viuen la seva realitat, no la nostra quan erem petits.
Hem de fer l'esforç de mirar amb els ulls dels nens, per exemple no podem deixar de banda les noves tecnologies ja que ocuparan una importantissima part de les seves vides.
Un altre consell molt important que ens ha donat és que hem de ser humils, ens hem d'adaptar al projecte del centre sense deixar de ser pro-actius, aportant idees dintre de l'ideari. Hem de ser honestos, ser reflexiu a l'hora d'aportar idees i ser molt generós, ajudar a tothom.
Aquesta xerrada m'ha donat molta empenta, portava uns dies una mica agobiada amb els treballs, amb la idea de si seré bona mestra al cap i a la fi, si no m'estaré equivocant.... escoltar a aquests companys, alguns que com jo van començar la carrera amb uns quants anyets a sobre, ha sigut una bafarada d'oxigen, energies renovades per a lluitar per allò en que vull convertir-me, gràcies nois i..... vinga va!!
Cadascun d'ells van parlar des de la seva experiència, per exemple la Maria ens va fer saber que els primers dies, davant de 25 nens estava molt nerviosa però d'en mica en mica se'n va sortir, sobretot pel recolçament que va trobar amb els altres professors que li escoltaven i compartien les seves estratègies i metodologies, només en 3-4 mesos es trobava molt més segura. Va resaltar molt la importància de l'equip de mestres per fer un treball amb xarxa amb els nens així com per resoldre els propis dubtes i inseguretats, com per exemple el dilema que va tenir quan va fer la primera avaluació als seus alumnes, valorant-los massa a l'alça.
M'he sentit reconfortada sabent que la por de saber si serè bon mestre o no, si seré capaç d'enfrontar-me a 25 nens amb ganes d'aprendre no és només cosa meva, que es cosa compartida per tots i que tots ens hi podem ensortir com hi va fer la Maria.
En Daniel ens va fer reflexionar sobre el privilegi que esdevé aquesta feina, feina destinada a treballar amb persones que necessita de molta generositat per part nostra però que a la vegada ens serà retornat per tres.
També ens va dir que és una feina molt absorvent, que n'hi han poc professors que hi passin "de puntetes" sinó ben el contrari, ens trobarem amb companys ben implicats, bons mestres dels que podrem continuar aprenent.
Així mateix ens va aconsellar que no hem de deixar de formar-nos ja no tan sols com a mestres sinó que hem d'estar al dia, hem de saber molt de tot, d'actualitat, de tot allò que ens envolta a la vida real, ja que els nens no parteixen de zero, escolten coses a casa i nosaltres hem de donar resposta a tot el que podem.
La Laura ens va donar un consell importantíssim, que tinguem tots els recursos ben organitzat des d'un principi, apunts, webs, tot ben organitzat per a poder utilitzar-los quan ens calgui. Ella, a diferència dels seus companys ha tingut dos anys d'experiència en dos escoles públiques i actualment es troba a l'atur.
La realitat a les seves escoles era ben diferent que les dels seus companys, molts nouvinguts, gitanos, molt absentisme,... Per ella va ser molt important comptar amb el claustre, encara que no coincidia gaire amb les seves idees, perquè ells tenien una cosa que a ella li mancava, experiència.
Ens ha fet reflexionar sobre la importància de treure el millor de cada un i això m'ha fet pensar en les dificultats que ens trobem nosaltres com estudiants a l'hora de fer treballs en equip i com ens dona bagatge per a treballar amb diferents persones i metodologies pròpies que tenim cadascun.
Per últim, en Jordi va fer una reflexió prou important i és que tal i com ens havia dit en Daniel ens cal formar-nos continuament ja que els nens viuen la seva realitat, no la nostra quan erem petits.
Hem de fer l'esforç de mirar amb els ulls dels nens, per exemple no podem deixar de banda les noves tecnologies ja que ocuparan una importantissima part de les seves vides.
Un altre consell molt important que ens ha donat és que hem de ser humils, ens hem d'adaptar al projecte del centre sense deixar de ser pro-actius, aportant idees dintre de l'ideari. Hem de ser honestos, ser reflexiu a l'hora d'aportar idees i ser molt generós, ajudar a tothom.
Aquesta xerrada m'ha donat molta empenta, portava uns dies una mica agobiada amb els treballs, amb la idea de si seré bona mestra al cap i a la fi, si no m'estaré equivocant.... escoltar a aquests companys, alguns que com jo van començar la carrera amb uns quants anyets a sobre, ha sigut una bafarada d'oxigen, energies renovades per a lluitar per allò en que vull convertir-me, gràcies nois i..... vinga va!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada