Llegenda de les bruixes de Zugarramurdi

Zugarramurdi

Zugarramurdi és per a mi un dels llocs més bonics i amb més encant de la terra. Poble on va néixer el meu pare, tota la meva família esperem amb il·lusió qualsevol excusa per escapar-nos uns dies a aquest indret de pau i serenitat.

El professor Francesc Garreta ens va demanar que portéssim una llegenda propera a nosaltres, és per aixó que vull compartir amb vosaltres la història d'aquest lloc (semblant a moltes que van ocórrer en aquesta època), i com a causa de la ignorància i fals testimoni, es va poder arribar a aquesta massacre. 

A la vall de Baztan, al Nord de Navarra es troben les coves de Zugarramurdi, on es comenta que les bruixes de la zona es reunien i feien encanteris i embruixaments, els aquelarres.

A Europa, el culte a un déu banyut es remunta al segle V. Jano, la deïtat masculina amb banyes, simbolitza la virilitat, la força. Al País Basc, aquesta entitat pren el nom de Akerbeltz, un faune del qual es creia que vivia en alguna cova, sota terra, i al qual se li atribuïen propietats curatives contra la malaltia i influències benèfiques sobre els animals i ramats encomanats a la seva protecció. Per això, encara avui en dia es cria un boc negre en molts caseríos.

Akerbeltz era el faune a què adoraven les bruixes i bruixots en els "aquelarres", que tenien lloc normalment les nits dels divendres, en prats prop de coves, o en clarianes de boscos, a certa distància d'on visquessin, a on podien anar les bruixes a peu o "muntades sobre les seves escombres". La paraula akelarre procedeix del basc, de la unió de aker + larre, que literalment es traduiria com "prat del cabró" o del boc.

S'acusava les dones d'usar aquestes reunions com a provocació, d'invocar-hi al diable (el boc) per pactar amb ell,  de fer sacrificis o ritus malignes que causaven mal al poble... Encara que realment, a aquestes reunions no acudien estranys, de manera que això no són sinó hipòtesis fetes moltes vegades des de la por o el rebuig. Probablement el qual una sèrie de dones es reunissin pel seu compte no resultava normal en l'època i donava peu a rumors infundats, més encara si la reunió era a la nit. Sí que se sap que es reunien, que ballaven nues sota la lluna, que preparaven infusions amb herbes que elles mateixes solien recollir... poc per als càstigs que van patir moltes d'elles després.

També és possible que algunes de les coses amb què es van associar els aquelarres succeïssin d'alguna manera provocades per les pròpies supersticions de l'època. A més de la teoria de simples reunions de dones cansades de la rutina, també hi ha estudis que creuen que podrien ser una derivació dels ritus de la fertilitat propis de cultures més primitives, d'adoració a la Mare Terra o que associen els excessos que se'ls suposaven a aquestes reunions amb els quals es donaven també en les antigues celebracions en honor a Dionís, el déu del vi. Potser el fet que aquests dos últims tipus de celebracions incloguessin també als homes va ser el que va fer que no fossin perseguides i si ho fossin els aquelarres.

Amb l'arribada del cristianisme, la pràctica d'aquests ritus pagans es va considerar heretgia i va començar a ser perseguida. Això no seria una tasca fàcil, doncs calia eradicar creences instal·lades al poble des de la nit dels temps. L'autoritat eclesiàstica no va dubtar en fabricar rumors amb la finalitat de crear rebuig cap a les bruixes basques, i cobrint les seves pràctiques amb un mantell de por i sospita. Així, van alimentar la idea que els "aquelarres" eren bacanals on sacrificaven nens per després beure la seva sang, celebraven misses negres o elaboraven les seves pocions amb tot tipus d'ingredients repel·lents, excrements, aranyes i altres "delicatessen".

Malgrat tanta calúmnia, el puritanisme eclesiàstic de l'època seguia sense aconseguir els seus fins, així que va optar per utilitzar la seva arma més temuda i letal: el Tribunal del Sant Ofici.

La Santa Inquisició va intervenir i va desencadenar una psicosi diabòlica i eclesiàstica que va acabar amb la detenció de més de 300 persones acusades de sacrilegi. El judici es va perllongar des 1608-1610. L'inquisidor Juan de la Vall i Alvarado es va traslladar a la comarca navarresa per investigar "in situ" els supòsits actes d'heretgia que es produïen. Després de dos anys de procés dels responsables religiosos van portar a les flames, els dies 7 i 8 de desembre i davant més de 20.000 persones, a sis dels acusats. La resta dels empresonats van morir a la presó a causa de les epidèmies.

A dia d'avui el poble, conscient de la injustícia que es va dur a terme, intenta recuperar la saviesa d'aquestes bruixes i us convidu a que formeu part de l'akelarre que cada any es celebra durant les festes del poble al mes d'agost.