Explica una bonica llegenda àrab que dos amics viatjaven pel desert quan van iniciar una agra discussió. Després d'una escalada de desagradables insults, un d'ells va acabar per donar a l'altre una forta bufetada.
El ofès, sense dir res, es va ajupir i va escriure amb els dits a la sorra "avui el meu millor amic m'ha donat una forta bufetada".
Van continuar el seu trajecte, i van arribar a un oasi on van decidir banyar-se. A causa de la forta calor, el jove que havia estat bufetejat va començar a marejar-se a l'aigua, amb el greu risc d'ofegar-se.
L'altre es va llançar a salvar-li i va evitar que perdés la vida. En recuperar-se, el jove va agafar una petita pedra afilada i va començar a gravar unes paraules en una enorme roca. En acabar, es podia llegir: "avui el meu millor amic m'ha salvat la vida".
Intrigat, el seu amic li va preguntar: - Per què quan et vaig fer mal vas escriure a la sorra i ara escrius en una roca?
Somrient, l'altre va respondre: - Quan un gran amic ens ofèn hem d'escriure l'ofensa a la sorra, on el vent de l'oblit i del perdó s'encarregaran d'esborrar-la i apagar-la. En canvi, quan un gran amic ens ajuda, cal gravar en la pedra de la memòria del cor, on cap vent de cap part del món podrà esborrar-ho.
És de sabis saber perdonar, i també ser honest amb nosaltres mateixos, perquè possiblement en tota traició trobarem part de responsabilitat en les nostres decisions i accions.
(ES, 15 desembre 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada