Brossa i memòria

Avui us presento l'exposició del meu amic Tiago que tindrà lloc a la Casa Elizalde del 27 de novembre al 21 de desembre.

Objectes trobats als carrers de Barcelona que es relacionen component escultures, instal·lacions i vídeos que llancen una mirada cap a les relacions entre la brossa i la memòria. Obres que construeixen narratives contemporànies a través de les deixalles del passat recent.

Tota una exposició que convida a reflexionar i a meravellar-nos de la gràcia que té Tiago per convertir la brossa en memòria feta art.

Nina blanca o negra?

Aquest cap de setmana una amiga em va ensenyar el vídeo que ocupa l'entrada d'avui.

En els anys 40, en una Nord-Amèrica encara segregada, uns psicòlegs van dirigir un experiment amb nens de raça negra.

Volien mesurar l'impacte que va tenir el racisme en la imatge que els nens tenen de si mateixos.

Havien de triar entre un ninot negre i una nina blanca...

Més de 50 anys després, es torna a fer el test però, són els resultats són diferents?

És esgarrifós veure com els estereotips són molt difícils d'erradicar en una cultura i sobre tot, l'efecte que pot arribar a provocar el fet de ser diferent a la majoria, si es pot considerar que hi ha una majoria igual en tot (Elogi de la Feblesa, Alexandre Jollien).

Hem de prendre consciència de com l'entorn social en què els nens viuen està tenint un impacte sobre la imatge que tenen de si mateixos des de ben petits, una imatge d'ells que els deixa poques possibilitats d'afirmar en la vida.

Dites i cultura

A classe del professor Garreta estem analitzant l'estructura i l'importància dels contes. Una de les característiques és la presència de frases fetes. Aquestes frases estan lligades a un contexte i el nen és capaç d'entendre-les per aquest mateix contexte on apareix la dita, la qual també està lligada a una cultura i si l'extraiem d'aquesta pot perdre tota significació.

Aquesta reflexió m'ha fet pensar en una carta que vaig rebre fa poc quan el ministre d'educació Wert va dictaminar que l'educació hauria d'espanyolitzar els nens catalans:

"Llevo dos días en el intento de españolizarme todo lo que no consiguió mi escuela. No se crea que sea soplar y hacer botellas esto... pero siempre tengo a alguien por aquí que me da un golpe de mano. 

Referente a su comentario en el congreso le he de decir que hay para alquilar sillas Sr. Ministro. Españolizar a nuestros hijos es decirla de la altura de un campanario, aunque de momento voy a hacer los ojos grandes porque sino me hará usted salir de pollagu... bueno... de un corral de pollos..!! Sí si... usted pensará que somos unos sueña-tortillas por querer la independencia, reconozco que las piernas me hacen higo solo de pensarlo, pero no, no estamos tocados de la seta Sr. Ministro. Hace años que aguantamos, que queremos fumar al campo, vamos... tocar el dos... para entendernos. Que esto está a punto de hacer un pedo como una bellota y no creo que ustedes sean tan cortos de gambones y hacer como aquel que nada.

Sabemos que les estamos chafando la guitarra... ustedes son tanto de la cebolla como nosotros y piensan con prepotencia que ya hemos bebido aceite, pero le aseguro que no vamos a irles detrás con un flautín sonando. Hasta ahora nos lo hemos pasado de aquello más bien pero a decir verdad todo son ochos y nueves y cartas que no ligan... por lo tanto no vamos a perder más el tiempo Sr. Ministro. En España todo se está yendo a orrio y no nos quedaremos, preferimos escampar la niebla... Bueno... tengo que dejarle que son tres cuartos de diez, es tarde y quiere llover así que buen viento y barca nueva..."

Un catalán en proceso de españolización

;)

Estada a l'escola El Martinet

L'activitat per excelència de la SAE ha sigut l'estada de tot un dia en una escola. Jo he tingut la sort de poder   disfrutar de l'experiència a l'escola El Martinet, escola pública de nova creació situada a la població del Ripollet. 

Espai destinat a la lectura

Porto tot el cap de setmana intentant païr tan bona experiència, l'escola El Martinet no és una escola convencional, és una escola innovadora que concep que cada infant és portador d'unes potencialitats innates, cada un amb unes necessitats i un ritme de desenvolupament diferents que volen respectar.

No hi ha separació per edats, l'escola es divideix per petits (educació infantil) mitjans (1r a 3r de primària) i grans (4rt a 6è de primària).

Tonucci estaria content de veure que encara que són minoria, de mica en mica aquest tipus d'escoles  estan guanyant terreny.

No hi ha el concepte de mestre transmissor de coneixements, els alumnes, dins d'uns límits, escolleixen què volen aprendre oferint diferents espais, no aules, on es convida a la lectura, art, fusteria, escriptura, matemàtiques, cuina... i els mestres actuen com a guies, sempre atents a les seves necessitats i incentivant-los a assolir nous reptes.

Els nens parlen, caminen, riuen mentres fan les seves tasques, és bonic veure com s'ajuden entre ells i com sense la necessitat de cridar l'atenció tots els nens van acabant les seves tasques.

Material de fusteria

Material Montessori

L'escola dóna molta importància als diferents llenguatges, hi ha un taller de música amb diferents intruments com una bateria, piano, guitarra, també hi ha un taller d'art on realitzen llibretes, fan mitja, ganxet,... també tenen un espai pel cos on realitzen activitats de moviment i autoconeixement del cos,...

Els materials que utilitzen són prou simbòlics, no tenen llibres de texte, cada nen té una llibreta i els llapiços i el material divers ho administra l'escola. Al taller de matemàtiques els alumnes s'ajuden amb els materials de Montessori. Cadascú té una fitxa amb operacions a realitzar que van apuntant a la seva llibreta.


Estic contenta d'aquesta gran oportunitat de veure un altre metodologia tan diferent a l'escola tradicional, m'agradaria poder aprofundir una mica més i poder observar de prop aquesta nova manera de fer ja que em queden dubtes de l'efectivitat de tots els mètodes. Però d'una cosa estic segura, que aquesta pràctica afavoreix una intel·ligència generadora que potencia als infants a esdevenir éssers capaços, segurs, competents i feliços.

És una escola on els alumnes van contents a aprendre i on se'ls dota d'unes habilitats que els hi serveix per gaudir de l'aprenentatge que continuaran fent al llarg de la vida.

Escola Estel-Guinardó

Pati de l'escola

Dimarts vam tenir la sort de poder compartir la tarda amb en Jose Ramon, director de l'escola Estel-Guinardó.

Primerament, des de fóra de l'escola no ens adonavem del tresor que trobariem a l'interior, a dalt d'un carrer que fa pujada, l'escola Estel amb la seva entrada semblant a la d'una casa particular i amb un altre col·legi més gran tot just davant passa totalment desaperçabuda. Per contra, un cop que passem "el tunel" tal i com el va descriure Jose Ramon, arribem al veritable edifici i pati interior de l'escola. El primer que es respira en aquesta escola és traquilitat, caliu familiar i estima cap als nens.

Jose Ramon ens va convidar a seure en una classe i ens va explicar amb ajuda d'un power point els idearis de l'escola i les seves metodologies.

Els punts més forts d'aquesta escola són projectes innovadors com per exemple els grups unitaris a educació infantil i primers cursos de primària. Aquests grups unitaris consisteixen en fer classes barrejades de P3 P4 i P5 pels matins, afavorint així l'aprenentatge col·laboratiu entre els alumnes i fins i tot fan l'assignatura de plàstica P5, 1r i 2on de primària junts per així fer un pont entre l'escola infantil i la primària, afavorint que els nens s'acostumin als nous professors i noves aules.
En relació a infantil aquesta activitat és molt significativa sobretot per al primer trimestre de P3, ja que de cop es troben amb 25 nens nous i una sola mestre que moltes vegades no pot arribar a donar l'atenció que aquests nous alumnes necessiten. Realitzant aquesta activitat, es reparteixen 8 alumnes per classe, la mestra pot donar una millor cobertura i a més els nens es poden anar familiaritzant més ràpidament veient com s'ho passen de bé els seus companys més grans.
De tota manera, per les tardes fan classe per edats per afavorir un aprenentatge més centrat en el curriculum centrat a cada edat.
Un altre punt a destacar seria la participació de les families. Aquesta escola es va fundar per una cooperativa de pares al 1974 passant a pertànyer a l'escola pública al 1988. Degut a aquest inici, l'AMPA té un paper molt important i els pares s'impliquen molt en l'educació dels infants, fins i tot hi han dos mestres de l'antiga cooperativa contractats directament per l'AMPA símbol del valor que donen a la  formació dels seus fills que prefereixen estalviar-se l'inversió en llibres de text fent que els llibres passin d'un curs a un altre i decidir invertir en alló que consideren més important.

Mural pintat per pares i fills i
xarranca demanada a l'assamblea de delegats

Els pares participen als tallers de plàstica, fan bricolatge per tota l'escola tractant de soplir alló on l'administració pública no hi arriba, s'encarregen d'un taller d'hort i jardineria amb els alumnes de 3r i 4rt, taller de teatre,... fins i tot tenen dos dies per a dinar a l'escola (cuina pròpia i totalment transparent) junt amb els nens.
Un altre tret que m'agradaria destacar de tots els que ens va explicar el director, és l'organització d'una assamblea amb els delegats de cada clase on decideixen diferents temes que els hi interessen millorar a l'escola. Per exemple van demanar una xarranca i l'escola els hi va fer un retorn d'aquesta proposta concedint aquest espai. Considero que és una bona pràctica ja que fomenta el rol actiu de l'infant al mateix temps que se li fa veure alló que toca i alló que no.

Estel fet per alumnes, pares i mestres

L'Estel-Guinardó és una escola amb uns idearis molt clars, amb l'objectiu prioritari de fer ciutadans  per aixó fomenta que els seus alumnes estiguin en relació amb l'entorn realitzant excursions, colònies, reciclant,... també en relació amb el seu barri, les families, afavorint un àmbit de cooperació i respecte. Per exemple, l'escola deixa a lliure disposició el pati de l'escola per a celebrar festes d'aniversari amb l'unica condició que el nen ha de convidar a tots els seus companys de classe. És una mostra d'aprofitament de l'espai public afavorint un ambient familiar i de germanor.
Escoles públiques com l'Estel són exemples a seguir d'una bona pràctica i d'una lluita activa per assolir aquells idearis en que creiem que una escola de qualitat hauria de cimentar-se amb valors com la convivència i el respecte.

Taula rodona amb mestres novells

Ahir es va donar el tret de sortida a la setmana de la SAE, setmana que dedicarem a apropar-nos al sentit de ser mestres. 

Dilluns vam tenir la sort de poder escoltar l'experiència de quatre ex-alumnes que actualment ja estan treballant com a mestres i va ser tota una font d'energia i esperança per a tots nosaltres.

Tots quatre ens van explicar les seves pors i inquietuds a l'hora de fer de mestres per primera vegada i també   ens van fer arribar uns sabis consells que voldria compartir amb tots vosaltres.
Cadascun d'ells van parlar des de la seva experiència, per exemple la Maria ens va fer saber que els primers dies, davant de 25 nens estava molt nerviosa però d'en mica en mica se'n va sortir, sobretot pel recolçament que va trobar amb els altres professors que li escoltaven i compartien les seves estratègies i metodologies, només en 3-4 mesos es trobava molt més segura. Va resaltar molt la importància de l'equip de mestres per fer un treball amb xarxa amb els nens així com per resoldre els propis dubtes i inseguretats, com per exemple el dilema que va tenir quan va fer la primera avaluació als seus alumnes, valorant-los massa a l'alça.
M'he sentit reconfortada sabent que la por de saber si serè bon mestre o no, si seré capaç d'enfrontar-me a 25 nens amb ganes d'aprendre no és només cosa meva, que es cosa compartida per tots i que tots ens hi podem ensortir com hi va fer la Maria.
En Daniel ens va fer reflexionar sobre el privilegi que esdevé aquesta feina, feina destinada a treballar amb persones que necessita de molta generositat per part nostra però que a la vegada ens serà retornat per tres.
També ens va dir que és una feina molt absorvent, que n'hi han poc professors que hi passin "de puntetes" sinó ben el contrari, ens trobarem amb companys ben implicats, bons mestres dels que podrem continuar aprenent.
Així mateix ens va aconsellar que no hem de deixar de formar-nos ja no tan sols com a mestres sinó que hem d'estar al dia, hem de saber molt de tot, d'actualitat, de tot allò que ens envolta a la vida real, ja que els nens no parteixen de zero, escolten coses a casa i nosaltres hem de donar resposta a tot el que podem.
La Laura ens va donar un consell importantíssim, que tinguem tots els recursos ben organitzat des d'un principi, apunts, webs, tot ben organitzat per a poder utilitzar-los quan ens calgui. Ella, a diferència dels seus companys ha tingut dos anys d'experiència en dos escoles públiques i actualment es troba a l'atur.
La realitat a les seves escoles era ben diferent que les dels seus companys, molts nouvinguts, gitanos, molt absentisme,... Per ella va ser molt important comptar amb el claustre, encara que no coincidia gaire amb les seves idees, perquè ells tenien una cosa que a ella li mancava, experiència.
Ens ha fet reflexionar sobre la importància de treure el millor de cada un i això m'ha fet pensar en les dificultats que ens trobem nosaltres com estudiants a l'hora de fer treballs en equip i com ens dona bagatge per a treballar amb diferents persones i metodologies pròpies que tenim cadascun.
Per últim, en Jordi va fer una reflexió prou important i és que tal i com ens havia dit en Daniel ens cal formar-nos continuament ja que els nens viuen la seva realitat, no la nostra quan erem petits.
Hem de fer l'esforç de mirar amb els ulls dels nens, per exemple no podem deixar de banda les noves tecnologies ja que ocuparan una importantissima part de les seves vides.
Un altre consell molt important que ens ha donat és que hem de ser humils, ens hem d'adaptar al projecte del centre sense deixar de ser pro-actius, aportant idees dintre de l'ideari. Hem de ser honestos, ser reflexiu a l'hora d'aportar idees i ser molt generós, ajudar a tothom.
Aquesta xerrada m'ha donat molta empenta, portava uns dies una mica agobiada amb els treballs, amb la idea de si seré bona mestra al cap i a la fi, si no m'estaré equivocant.... escoltar a aquests companys, alguns que com jo van començar la carrera amb uns quants anyets a sobre, ha sigut una bafarada d'oxigen,  energies renovades per a lluitar per allò en que vull convertir-me, gràcies nois i..... vinga va!!

Propera estada a "El Martinet"

Fa uns dies Clara, la meva padrina de tercer, em va presentar la seva escola, El Martinet, on aquest dijous hi anirem plegades, quines ganes!!!
Per fer-me una idea de la línea d'aquest cole, la Clara em va preparar aquest cartell on podem veure les quatre bases del seu ideari:

· Treball cooperatiu
· Propostes, projectes, tallers
· Educació pública de qualitat
· Pedagogia activa

Estic molt contenta per aquesta oportunitat de poder conèixer de prop una escola com El Martinet, una escola diferent, basada en el treball cooperatiu i una pedagogia activa.
Estic segura que serà tota una experiència extraordinària!!

Conferència del Dr. Arcadi Oliveres

Fa uns dies vam tenir la sort de poder veure una conferència que va fer el Dr. Arcadi Oliveres a la nostra facultat fa gairabé un any. El tema de la conferència era Què podem fer per a una societat més justa, saludable i sostenible? 

Arcadi Oliveres, economista i president de l'Associació Justicia i Pau, és un ferm defensor dels drets humans i fidel lluitador vers les injustícies del món. Catedràtic de la UAB, col·labora constantment en diferents moviments socials fent arribar la seva veu i pensaments en nombroses conferències i publicacions.

M'agradaria poder compartir aquest vídeo amb tots vosaltres però no l'he trobat, així que us faré cinc cèntims del que ens va explicar.

Sr. Oliveres ens parla dels problemes actuals de la nostra societat amb les seves possibles solucions.

· La fam en el món. Us ho creieu o no, cada dia 80.000 persones moren per manca d'aliments, una es queda molt parada al sentir aquesta xifra i tenir preocupacions tan banals dia rera dia... 

De tota manera, ens diu que tal i com diu la ONU l'enviament d'aliments no és la solució ja que més val fer funcionar l'economia del territori i no arruinar pas al pagès local. Però l'ONU reitera que la fam el món es podria erradicar si hi hagués un bon repartiment de la terra, produïr allò que la població necessita (menys cafè i sucre i més arròs i blat), també seria necessari invertir diners en ganaderia i agricultura per dotar d'una bona infraestructura a tots. 

Tot això és podria fer, requereix uns diners considerables però alcançables però la trista realitat és que els governs prefereixen invertir en banca perquè són ells mateixos o amics.

· El problema de l'aigua. Mentres que a EEUU consumeixen 550l. per persona/dia  (Espanya 200 persona/dia), a l'Àfrica es consumeix 8l. per persona i dia. A més a més a d'aquest abisme, ens indica que un altre problema arrel de l'aigua és que a l'Àfrica són les nenes les encarregades d'anar a buscar l'aigua al pou,  

trigant dins i tot 6 hores per dia, afavorint d'aquesta manera a l'analfabetisme femení.

L'ONU troba la solució fent arribar l'aigua mitjançant canalitzacions, cost estimat 10.000 dolars, diners que també prefereixen invertir en banca.

(...)

No vull estendre'm més però considero que és una conferència molt interessant com tantes altres que podem trobar per internet i que us convido a visitar. Arcadi Oliveres ens apropa a una realitat difícil d'acceptar però tristament nostra i ens dona petits consells per aportar el nostre granet de sorra. 

Comentar-vos també que s'està començant a perfilar una pel·lícula sobre el nostre economista, us deixo la web per a que li feu un cop d'ull i que ens ajudi a prendre consciència del que ens envolta per ser més coherents amb els nostres actes

http://www.documentalarcadioliveres.org/